 |
| Mare de Déu de Montserrat. Font: https://www.montserratvisita.com/ |
Amb un dia joiós, de diada i de llarga tradició de la Mare de Déu de Montserrat, us fem a mans d'unes belles paraules en poesia del gran Joan Maragall.
Aquests versos són de la poesia " A la mare de Déu de Montserrat". Maragall sovint anava amb el seu amic Antoni Roura, tot i que sovint també hi anava sol a la muntanya sagrada i al temple de Santa Maria de Montserrat de la Catalunya cristiana del segle VIII.
Avui dia, Montserrat és la patrona de Catalunya, la Muntanya Santa és lloc de peregrinatge de fidels, excursionistes i molta població, i seu llegat, tradició, compromís i fets històrics són immensos.
Ben de la la vora — volia veure-us,
¡Oh Verge negra — del blanc vestit!
Dalt de l’estrado — avui pujava,
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara, — que m’ha deixat — tot enternit.
Més lluny vos miro — quan a la tarda
canten els monjos — i els escolans;
i eixint del temple, — fins a la porta, — me giro encara
i encara us miro — més lluny que abans.
A vostra casa — m’aficiono
i us hi entro a veure — sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara — a les vostres penyes,
i en cada una — veig un ensaig
de vostra imatge… — Sou graciosa, — penya entre penyes:
reina us en faig.
Cerco entre elles — els camins vostres — i me n’hi vaig.
Els camins vostres — són plens de boira:
per los esquinços — guaita l cel blau.
Només hi trobo — boixos i mates
que humils floreixen — dintre la pau,
i aquelles bolves — que n diuen àngels
i que s’hi assemblen — per el silenci — del vol suau…
¡Com me corprenen — els singles vostres!
¡Com m’esvaeixen — vostres abims!
Les aus que hi volen — són aus xiquetes,
les fonts que hi neixen — són regalims;
entre la boira, — són cims de gloria — els vostres cims.
Tot jo m’encanto, — no sé el que em passa;
les vostres penyes — m’han encisat.
Potser us mirava — massa a la vora,
Mare de Déu de Montserrat.”
