Mataró impulsa la seva cavalcada en un moment de canvis ara fa 140 anys.
Com van ser els inicis de la cavalcada dels Reis de l’Orient a Mataró?
 |
| Imatge de l'exposició de les primeres cavalcades de Catalunya a LLeida. Font: Associació de Reis Mags de Lleida. |
Gràcies als diaris i les cròniques de l’època se sap que no és tan antiga
com es creu. Tot just fa 140 anys es va impulsar a Mataró.
Eren anys de confrontacions polítiques a nivell català i espanyol i a
Mataró es vivia amb molta intensitat, on les celebracions de la diada de reis i
la mateixa cavalcada eren motiu de discussió política al principi. Al final es va arribar a un gran consens i una
festa considerada inicialment com a religiosa i privada es va convertir en un acte al carrer, per a tothom amb el vist i plau de les institucions del
moment i la mateixa església local i amb un Ajuntament que canviava sovint i que era un simple observador (després será un controlador de l'acte als anys posteriors) de les festes populars.
Els canvis socials, culturals i el creixement urbà de finals del segle XIX, el nou concepte de la infància i la voluntat popular, van facilitar la implementació de la cavalcada com una gran festa de ciutat que va ser impulsada per les societats i ateneus mataronins.
Mataró en aquell temps no arribava als 20 mil habitants, no més gran que alguns municipis actuals del Maresme, però va experimentar un gran creixement econòmic i unes grans desigualtats socials amb l'aparició de corrents polítiques i obreres que se sumaven als ja existents monàrquics, liberals i alguns republicans en un context de fraus electorals, injerències de Madrid.
La Cavalcada es va presentar com un primer acte popular, recreatiu, lúdic de tohom i per a tothom.
Com era la festa dels reis abans de les cavalcades i les festes públiques?
 |
| La gent al carrer amb motiu de la Cavalcada de Mataró, barri de Rocafonda, 2022. Font: Nazareno-Esperanza |
Una festa religiosa i familiar
Abans de la implementació de les cavalcades populars, la celebració del dia
de reis era sobretot una festa de caràcter religiós i també amb algunes
actuacions teatrals i balls a les societats mataronines. No tenia la rellevància pública que es coneix
ara o agafarà després, era més aviat familiar i privada.
El dia 6 era la festa de l’Epifania del Senyor. La premsa local recull que a Mataró fins la dècada de 1880 les festes religioses, les novenes, les misses complertes, els actes i funciones de les confraries, els pregons del dia de reis a les parròquies omplien els dies al voltant de la diada de Reis. Era temps de més importància del sentiment cristià que no tant la importància lúdica i festiva. Al finar del dia no faltava el tradicional Tortell de Reis amb la seva fava ( no tenia el rei ni la corona actual, això és més recent).
Era una festa familiar. S’aprofitava per a visitar els fadrins i fadrines,
els nens recitaven algun poema davant de tothom i demanaven alguna “almoïna”.
Els regals de reis
Els regals als infants el dia de reis ja estava molt implantat. Els menuts
deixaven les sabates amb una mica de menjar com palla i altres a la nit per als
reis macs quan visitessin les seves cases.
Els infants no feien cartes als reis mags, això és una tradició que vindria
després.
Els fruits secs, els dolços i les joguines a mà de fusta i roba eren els
elements més importants.
Les festes de les societats mataronines
D’altra banda els teatres com el Calvé organitzada l’escenificació del dia
de reis en format de “drama sacro” i on els Reis Mags i pastorets, feien
presència i entrada, sent un dels actes més rellevants el de 1883.
Val a dir si que hi havia cavalcades al gener a Mataró i a alguns
municipis, però no eren vinculades als Reis de l’Orient, més aviat vinculades
al Carnaval. En alguna ocasió, va acabar amb confrontacions i llançament de
pedres per la sàtira de les mateixes. Eren diferents rues, que s’anomenaven
cavalcades al moment i eren organitzades per entitats religioses i la societat
civil i eren anomenades com la “cavalcada mataronina” o més tard, “Cavalcada de
l’enterrament” ( el que seria avui dia al voltant del Carnestoltes com l’enterrament
de la Sardina).
Les societats mataronines organitzaven els balls de “Vísperas de Reyes”, que eren actes molt concorreguts i que en algun moment havien rebut moltes crítiques perquè els organitzadors i membres de les Juntes acabaven un “xic tocades” (de beguda) amb comportament i conductes poc decoroses per a l’època.
Serà a partir de 1855 quan hi ha constància de la primera cavalcada documentada a Barcelona i van començar a estendre’s per Catalunya de manera molt puntual.
Les primeres cavalcades a Mataró
 |
| Cavalcada de Reis a Mataró, 2025. Font: Nazareno-Esperanza |
Barcelona, primera ciutat
Les fonts barcelonines indiquen que va ser la primera cavalcada que es va
fer a Catalunya l’any 1855, tot i que hi havia alguns actes des de feia
dècades.
En aquella primera cavalcada barcelonina van participar tres reis a cavall amb
participació de bèsties vives i un seguici de patges molt nombrós que portaven
escales i torxes, repartien caramels al les criatures.
Les proto-cavalcades de 1883 i 1884
La primera menció que s’ha trobat a la premsa local apunta que va ser al 1883 quan va haver una primera funció pública dels reis mags a Mataró, però no va ser una cavalcada com coneixem. Més aviat, era una entrada per anar fins el Teatre Clavé on es feia l’adoració dels reis mags i alguna aturada al carrer d’Argentona, com es va fer.
Aquell any, els comerços aparadors engalanats i comencen a impulsar punts a
les mateixes botigues per a fer i deixar la carta als reis. La nit de reis, els
balls populars es continuaven celebrant.
La primera cavalcada documentada a 1885? El resum a la secció humorística a tall de mofa.
 |
| Cavalcada de Reis a Mataró, 2025. Font: Nazareno-Esperanza |
És el diari "La voz del Litoral" que recull a la seva secció humorística a l'any 1885 en una crònica de ClarinetF, on s'envien missatges amb ironia i de menyspreu contra "El Liberal i a "El Mataronés".
A la darrera part continua la secció amb " ¡¡¡Qué Bonitos!!!"
fent una paròdia de l'arribada dels reis a la ciutat. Descriu com obrien
la marxa una turba de nens que diu- semblen requetés pagats a cinquanta cèntims
de pesseta per jove "babilampiño". Portaven sogues enceses, d'altres
bufaven corns marins i d'altres portaven simbombes i d'altres tocaven
instruments similars a flabiols.
Fa una paròdia de l’atreviment dels joves que composen la marxa que han
suplantat als heralds, patges i trompeters que sortien en d'altres elements
festius, els quals es mereixen la presó.
Descriu que també hi havia persones amb pegues que enlluernaven als reis i
portant caixes de regals. Els reis anaven a cavall i portaven regals com
pastes per a sopa, xoriços, paper per matar rates, ciris, vins i cafè, així com
d'altres comestibles. Subscriu que eren dos reis blancs i un de
negre, molt cursis, però "machos los tres".
Acaba la crítica dient sigui com sigui, ens encanten els reis mags per la
seva gresca, bullici i la diversió que aporten als nens.
Les següents cavalcades i celebracions del dia de
Reis
 |
| Cavalcada de Reis a Mataró, 2025. Font: Nazareno-Esperanza |
De 1886 fins el 1991 els diaris i les valoracions de la festa i cavalcades ocupen alguns fragments de les cròniques i valoracions de gairebé tots els diaris i la premsa local. Es mantenia el ball popular del dia 5 de gener, les actuacions teatrals i la festa als carrers.
A nivell religiós les novenes i misses afegeixen concerts i funcions sobretot a Santa Anna, Santa Maria i Sant Joan (Sant Josep).
 |
| Antiga carta per als reis mags. Es desconeix data. Font: Todocoleccion |
Els recorreguts
Del 1886 al 1991 hi ha diferents canvis en els recorreguts i també amb la
incorporació de nous elements. Son anys de creixement i impuls a la cavalcada.
Inicialment es feia a la Riera però va anar estenent-se per a tot els carrers
del Centre. Al 1991 ja s’escenificava l’arribada
des de Llavaneres des de la plaça de Puerto Rico per entrar a Mataró pel Camí
Fondo, carrer de Bonaire, La Riera i acabava a l’antic Casino
Les cròniques del moment parlen de balcons plens, molta gent pels carrers
per a rebre els reis que venien a cavall a la ciutat. Inclòs recullen que els
reis anaven fumant un puro.
Acompanyaven el seguici un bullici de gent i expressions d’alegria dels
menuts que aplaudien el pas de la cavalcada, coneguda com l’·”acte animat de
Mataró”.
Acompanyament musicalment diferents orquestres hi havia alguns punts de
repartiment de dolços i acabava la cavalcada amb un ball final que organitzava
en aquell moment la societat matorinina “Nueva Constancia”.
1892 un any de consolidació de la cavalcada
Recull la premsa de l’any una gran festa de ciutat molt arrelada i
alegre. Indica que continuaven els
oficis religiosos amb la participació del Reis Mags en el moment de l’adoració
on assisteix l’Ajuntament en Pla a la Basílica de Santa Maria i es fa
acompanyar dels militars de la
comandància de Mataró.
La cavalcada va ser tot un acte ciutadà "lucido y concurridísimo como
todas las funciones recreativas" que envoltaven la diada de Reis.
Els reis mags anaven acompanyats per música i un gran nombre de cotxes que
eren organitzats per les societats recreatives de Mataró.
Per al ball final, van contractar una de les millors cobles empordaneses per a tocar tant per al ball com per al pas de la cavalcada per davant de la porta de l'Ajuntament.
La festa de les botigues de Mataró. Impuls al comerç local
 |
| Nit de Reis a Mataró. Associació de pessebristes de Mataró |
La festa del comerç local
Recullen que és una gran festa dels comerços. Les botigues locals convidaven a passar-hi, veure que no calia anar als populars Almacenes el Siglo de Barcelona” a trobar les joguines ni dolços del moment i que estaven preparats per a totes les butxaques.
Eren temps dels primers anuncis als diaris on informen dels queviures, les fruites del moment i dels horaris per a poder fer les compres i portar les cartes. Comerços com Lluch, Pallarés o Abadal impulsen una mena de “portes obertes” per a poder conèixer les novetats en l’àmbit de les joguines o anar amb la família a conèixer algun dels membres de la comitiva reial.
També, alguna crònica indica que alguns mataronins esperaven a fer les compres després del 26, dia de Sant Esteve, perquè els preus tendien a ser més baixos. Sense ser les ofertes actuals, però ja indicaven com les dades marcaven també els preus.
A la premsa de 1892 es veu com apareix una rivalitat entre comerços per veure quin era el millor aparador de Reis.
El Príncep de les Cabrioles i el pregoner el primers personatge de la cavalcada?
 |
| Cavalcada de Reis a Mataró, 2025. Font: Nazareno-Esperanza |
Fa uns anys la Direcció de Cultura de Mataró va posar en rellevància alguns
personatges com en Tempus, en Tic Toc o la Polaris. o com aquest any amb la
transformació de les carrosses amb personatges nous com la Capitana Auràlia, en
Belluget o el capità Cluc.
Doncs, al 1887 va participar de la cavalcada el Princep de les Cabrioles. Era un personatge que ja estava present a les rues de carnestoltes, i va començar a aparèixer a les de Reis. Ara bé, va dura poc, potser per la pressió del moment i va ser desplaçat només per al Carnestoltes passant a dir-se el “Marquès de les Cabrioles”. Seria una mena de Pellofa de l’època.
Al 1895 s'afegeix, o almenys es fa menció, d'un nou personatge: el pregoner. Que anava vestit de manera antiga i anava acompanyat per dos patges. Els acompanyaven atxes i tambors i anunciaven l'arribada dels Reis a la Ciutat de Mataró. Sortien de la plaça Puerto Rico des de l'Escorxador i recorrien els carrers Mataró. Al seu darrera arribava la Cavalcada.
L'embrenzida i l'impuls a la Cavalcada de Mataró de 1894
 |
| Cavalcada de Reis 2025. Font: Nazareno-Esperanza |
1894. Un any de canvis a la Cavalcada. Les
societats Mataronines
Després dels primers anys, es denota un canvi substancial al 1994. Agafava
la iniciativa de la cavalcada l'Ateneo Mataroní de la classe obrera, qui va
convidar a la resta de societats de la ciutat i també a la premsa per a formar
part de la mateixa per apreciar com es feia. Per a posar en rellevància l’acte,
fins i tot es va contractar a la banda
municipal de Barcelona per participar-hi.
Les cròniques del gener, indiquen que la cavalcada va ser molt més lluïda
que altres anys i va complir tots els carrers de la ciutat. La marxa la van
obrir soldats romans muntats a cavall seguits pels Reis Mags escoltats per
parafreners (mossos d'assistència). Anaven diferents carruatges (carrosses del
moment), les comissions de les societats mataronines com l'Ateneu Mataroní,
l'Antiga Fraternitat, la Societat Fènix, la Societat Mercantil i "Nueva
Cosntancia" amb els seus pendons.
A partir d’aquell any, cada societat ja feia el seu propi ball de Reis
després de la cavalcada, el que indicava l’impuls i participació de la festa.
Tanmateix els actes religiosos també continuaven amb l’adoració i la novena als
Reis Mags que afegia un Sant Rosari als Reis mags i a Les Santes de Mataró, o
actes a la Capella dels Dolors. Posava en evidència que la celebració dels Reis
havia agafat una gran transcendència i rellevància a la Mataró de 1895.
 |
| Cavalcada de Reis a la plaça de la Peixeteria de Mataró. Pessebre de Toni Domínguez (a.c.s.) |
La consolidació de la cavalcada a Mataró a la dècada de 1890 i el context històric
 |
| Imatge de la cavalcada 2023. Font: Nazareno-Esperanza. |
La consolidació de la cavalcada de Mataró
Al 1895 obria la cavalcada un pregoner vestit de manera antiga acompanyat
per dos patges i tambors i les seves atxes anunciant l'arribada dels Reis
d'Orient. Acte seguit començava la cavalcada des de la Plaça de Puerto Rico a
l'antic Escorxador de Mataró amb un gran bullici de gent i amb bandes de
música. Hi ha constància del discurs i parlament que feien els Reis i les
aturades per a menjar pastes i veure vi a diferents carrers.
La premsa recull els aplaudiments dels mataronins i mataronines al pas de
la cavalcada.
La cavalcada a Mataró no va ser un fet imposat o una festa sobtada; més
aviat va ser el resultat de canvis social, culturals, polítics i urbans de
finals del segle XIX.
Mataró era una ciutat que creixia i liderava el procés d’industrialització
juntament amb Terrassa, Sabadell o Barcelona. Començava a créixer en població i
els ajuntaments van començar a pensar en l’ordenació del lleure popular,
apostar per actes que donessin prestigi a nivell català i també certa identitat
o rellevància particular.
En aquest context, les cavalcades apareixien com una manifestació popular i
de carrer, gratuïta, que no diferia entre classes socials i tenia un cert
component identitari i per a tothom. A més, tenia un component de valor
familiar i caritatiu, molt rellevant a l’època del moment ( regals a pobres,
repartiment de roba, o menjar).
A més, l’Església que tenia encara un pes rellevant a la ciutat, ho veia
amb bons ulls ja que l’element festiu tenia també un element moralitzador. I no
era transgressora com el carnestoltes o una festa descontrolada que portés
elements de dificultat a les institucions del moment.
També, a nivell sociològic hi va haver un canvi en la concepció de la
infància. Apareixia la petita infància com una etapa a cuidar, a no treballar i
a protegir de les dificultats i les càrregues de la vida adulta.
 |
| Rebuda dels reis mags en una ciutat a les davallades del s.XIX. Font: OpenAI (2025) Gemini |
La cavalcada es va convertir en una festa per als nens, en una festa familiar i no tant per adults. La festa, la música i la teatralització aportaven aquesta idea d’il·lusió i elements màgics.
La premsa local es convertia en divulgador i avaluador d’aquests actes. Actes que eren organitzats per les entitats com ateneus, centres catòlics, associacions obreres, societats, confraries o escoles catòliques.
Aquest element popular i impulsat des de les entitats va començar a homogeneïtzar
l’acte a nivell local, però també a nivell català.
També, en aquesta època algunes festes més satíriques locals o el carnestoltes que es feia també al gener es va anar desplaçant.
La cavalcada com a disputa política.
 |
| Cavalcada de Reis a Mataró. Associació de pessebristes de Mataró. |
La confrontació política de la cavalcada els primers anys
La premsa del gener de 1887 converteix la cavalcada en una confrontació entre republicans i constitucionalistes, on algunes cròniques es mofen de la mateixa. Apareixen mencions com la “cerimònia dels barbuts” per etiquetar la cavalcada o inclòs els diaris conservadors parlen de la conducta dels reis de no estar a l’alçada. I com no, tot ple de comentaris sobre si eren "cursis" o poc "machos".
La premsa recull tot ple d’articles sobre si és una festa religiosa o els reis justifiquen el poder monàrquic, on barregen també crítiques a Don Carlos, al procés de Restauració, a Sagasta o la influència madrilenya a la política mataronina... si els republicans han de participar o no.
Aquests articles omplen cròniques fins a 1991. És en aquest any, on sembla que tothom reconeix la importància de la festa, que és inclusiva, de ciutat, una gran festa de la infància i que és una gran festa de ciutat plena de diversió i molt participada.
Cal recordar que aquell context era de plena restauració borbònica a partir
de la Constitució de 1876 com una etapa que volia ser moderada i flexible. .
Tot i ser més estable a nivell polític, venia precedit d'enfrontaments
militars, de cops d'estats militars, d'un sistema corrupte i de moltes tensions
socials fruit de la revolució industrial, noves tendències polítiques i
l'increment de les desigualtats socials.
Temps de conservadors i Liberals que s'intercanviaven el poder...
Va ser temps del naixement del catalanisme polític, de reivindicació d'un
sistema federal i recuperació de les institucions pròpies. Val a dir, que
l'etapa fins a 1886 va ser d'un gran creixement econòmic, que va transformar
les ciutats i va iniciar transformacions urbanes, com l'eixample, entre d'altres.
Catalunya volia presentar-se com a societat avançada i moderna amb l'Exposició
Universal de 1888, i el moviment obrer es va fer present perquè les
desigualtats socials incrementaven.
Mataró, no era una ciutat menor. Era una ciutat del motor català i amb un
moviment obrer molt present i feia que
la política es visqués amb molta intensitat al carrer i a les institucions.
Es podria dir que el poder de Mataró estava controlat pel caciquisme
gràcies al model de la restauració (cal recordar l’acusació de frau del 97%
dels vots a favor de l’alcalde Josep Subinyà i Martí amb una clara acusació de
tupinada). Per un costat, l’església i
la gran burgesia mataronina eren defensors de la constitució de 1876, mentre
que el partit liberal es presentava com més aperturista i reformista, amb el suport de la burgesia que demanava
major modernització de les institucions i de la societat, però sense
qüestionar-se el model monàrquic.
Inicialment, el republicanisme estava prohibit a molts llocs i era
presentant com una força política minoritària. Malgrat això, les cròniques del
moment, parlen que a Mataró tenia un gran suport popular. Per un costat, hi
havia la base obrera i dels petits artesans que estaven molt organitzats,
seguidors del republicanisme federal de Pi i Margall, i per altra banda els
republicans democràtics, que volien una república, però disposats a jugar en el
tauler polític legal. La premsa del
moment en va ple d'articles sobre aquesta etapa, que no paraven de denunciar el
que consideraven fraus electorals
Els carlins també hi eren a la ciutat, tot i que evitaven significar-se
massa i s’associaven al voltant de cercles catòlics. Recordem que a Mataró la
tercera guerra carlista es va viure amb molta intensitat amb la mort de veïns
de la ciutat i que avui donen noms a carrers com Ibran, Isern...
També eren moments de la fundació de les primers cooperatives de
treballadors, com La Obrera Mataronense, o començava a aparèixer al voltant del
tèxtil i de les mútues de socors uns primers moviments anarquistes.
Els diaris de l’època recullen els diaris els enfrontament entre liberals i
carlistes i el context polític del moment. Critica a la intervenció i el seguiment dels dictats de polítics de Madrid
de decisions de Mataró, o la incidència
que feien els ateneus i les cooperatives locals organitzades.
 |
| Imatge dels 3 reis durant l'etapa de restriccions per la Covid-19. Font: Nazareno-Esperanza |
Hemeroteca de participació de la nostra entitat a la Cavalcada de Reis de Mataró
- Participació a les cavalcades de Mataró 1998-2007 i 2009-2024 de les confraries de Mataró.
- El 2025 es va decidir no participar-hi atès alguns elements de l'organització.
Fonts consultades:
- Crónica Mataronesa
- La Voz del Litoral
- Periódico Político y de intereses locales y Materiales
- El Liberal
- Semanario polítoco liberal dinástico de Mataró y su distrito
- El progreso, semanario libre-pensador, masón y republicano progresista
- El cronista, órgano del partido liberal conservador
- La Comarca, Semanario proteccionista de intereses morales y materiales de Mataró y su Distrito
Més informació sobre diaris antics de Mataró:
Retalls de premsa sobre la cavalcada de Mataró 1883-1991
El clamor de la Marina, 14 de gener de 1883
La voz del Litoral, Periódico Político y de intereses locales y Materiales, 11 de gener de 1885.
