Capilla de Sant Roc en la calle Argentona |
El día 16 de agosto se celebra la festividad de Sant Roc. Una fiesta muy conocida actualmente en pueblos y ciudades como es el caso de Arenys de Mar. Pero, ¿Cuál era la vinculación de Mataró con este Santo y qué queda hoy? ¿Quién era este Santo del Reino de Mallorca que tan preeminente se hizo en Cataluña?
Sant Roc en Mataró
Durante el siglo XVI se propagó por todo el mundo católico la devoción a san Sebastián, san Cristóbal y san Roque (Sant Roc), como protectores y defensores contra la peste. Así es que, en 1588, los días de estos tres santos (el 20 de enero, el 10 de julio, y el 16 de agosto respectivamente) se organizaban como fiesta de precepto, aprovechando ese día para renovar el voto de pueblo "vot de poble" (sermón o relato público de agradecimiento al Santo con mensajes actuales).
El año 1652, durante un virulento brote de peste, los habitantes de Mataró, ante el peligro de contagio, optaron por abandonar sus casas, refugiándose en los viñedos propios (Valldeix, Mata, Cirera). No sería hasta el 16 de agosto de ese año que volverían a sus casas, después de haber renovado, como todos, el voto de pueblo hacía Sant Roc.
Era un santo muy venerado en Mataró, tanto en las iglesias de Santa María y Sant Josep, como en la ermita de Sant Simó o en el convento de las Tereses (desaparecido el 1939). Tal era la devoción hacia este santo, que el Ayuntamiento pagaba una procesión cada 16 de agosto, procesión que fue suprimida el año 1868.
En la calle Argentona se puede ver la capilla que este santo tenía dedicada. Antiguamente, en el crucero entre la calle y la muralla había una fuente con la siguiente inscripción:
De la font de Sant Roch aigua pendras y pressa la tancaras. El 25 de agosto de 1782
La calle Argentona y Sant Roc hoy en día |
En la ermita de Sant Simó este santo también era muy venerado. Allá se cantaban unos gozos que decían:
En lo peu del Camí Ral, de Madrid a la Yunquera, vos d'un modo principal, ajudeu a qui us venera. Pel devot que us ha invocat no us falta benevolència ab l'Apostòl Sant Simón vetllau sobre la Marina
También en Santa María, en el altar de la domición de la Virgen en el día de la Asunción del 15 de agosto, se dejaba un espacio para poner la imagen de Sant Roc el día 16 a su lado. Esta tradición se perdió poco a poco y no hay constancia de esta imagen en Santa María hoy en día.
La presencia de Sant Roc en Mataró hoy en día
Actualmente en Mataró se conserva la capilla de la calle de Argentona, que ha sido declarada bien cultural de interés local.
También hay una calle en la zona antigua de Cerdanyola dedicada a Sant Roc, junto a otros Sants mataronins como Sant Desideri (origen romano pero sus restos en Mataró) o el popular Sant Martí (francés). Unas calles que mantienen la esencia de las construcciones primigenias de Cerdanyola del año 1945 a 1952, muy abarcadas del crecimiento urbanístico de todo el barrio y que son de una tipología de viviendas de la época.
Calle Sant Roc en Cerdanyola |
Una de las 7 casas de esta calle conserva la cerámica en una de las fachadas y otra el nombre original de la calle intacta. Como se ha sabido, para los vecinos de esa zona es un orgullo conservar encara la placa original de los años 40-50 del siglo pasado y la cerámica.
Según el informe del Institut d'Estadística de Cataluña, en 2023 había en el Maresme 319 personas que se llamaban Roc y 16 de nombre Roque.
Cerámica a Sant Roc en Cerdanyola Sant Roc a Santa Maria d'Arenys Hi ha una gran presència avui dia de Sant Roc a Arenys de Mar, llegat de Santa Maria d'Arenys. I cada any ho recorden el seus vilatans amb la celebració de les festes de Sant Roc i l'escenificació de l'obra teatralitzada de "La Pesta" que recentment ha estat declarada Festa Patrominial d'Interès Nacional al 2021.
Segons diferents testimonis i fonts, com el que es representa de Pere Mataró, un vilatà al 1618, la pesta va fer presència a tot el litoral català i de forma concreta a Santa Maria d'Arenys. Els ports eren els ponts de connexió amb tot el mon i probablement va fer entrada de la pesta que va assotar tot el Maresme. En el cas d'Arenys es van activar mesures sanitàries, el Morbo - òrgan local de gestió- va cercar respostes i mesures, la població es preguntava si era un càstig diví al seu estil de vida, i també es van cercar emparament als advocats i Sants protectors. Segons diferents fonts, aquest brot de pesta va ser molt fort a tot el Maresme, deixant pobles de costa abandonats, dures mesures contra la població infectada, enterraments sense oficis... En el cas d'Arenys, diu la tradició que el dia 16 d'agost, diada de Sant Roc no van haver més infectats ni morts i el poble va demanar l'empara a aquest Sant. Amb el temps esdevindria el Sant protector i advocat de la vil·la que intermediaria davant Déu i faria desaparèixer aquell temps de pors, misteris i mort. Avui dia Arenys encara conserva la festa de Sant Roc, el vot de poble, l'ofici, la celebració de la pesta i la diada dels macips i macipets gràcies al patronat de Sant Roc. La vida de Sant Roc i la seva tradició a Catalunya Segons la tradició, Sant Roc va néixer a l’actual Montpeller al s.XIII, quan formava part del Regne de Mallorca. Una biografia seva escrita al 1478 s'explica que era fill del governador de Montpeller i al morir els seus pares es va vendre les possessions i les va donar a pobres i per a poder peregrinar a Roma. S’explica d’aquest Sant que va peregrinar a Roma i durant el seu camí anava curant a persones que patien la pesta. Algunes fonts també mencionen que no només curava, sinó que a més, també es feia càrrec de les perosnes mortes que ningú volia enterrar per por a ser infectats. Segons la tradició i la hagiografia (interpretació de la vida dels sants), sanava a molta gent amb el senyal de la creu – cosa que va fer que tothom l’associés com a Sant protector contra les epidèmies-. El Sant finalment també es va infectar de la pesta i es va aïllar per no infectar a ningú. Un gos li portava cada dia un tros de pa per menjar a diari. També segons diferents fonts, comenten que va morir a la pressó quan el van confondre per una altre persona o també reclós pel seu oncle. És un dels Sants medievals associats al pelegrinatge i la cura. Poc a poc es va anar estenent la seva devoció a nivell popular arreu d’Itàlia i per tot el mediterrani en tant que sant protector i també van néixer arreu capelletes dedicades a aquest Sant durant tot el s. XV. Hi ha presència de culte a aquest Sant a tot el Llevant Valencià i a Catalunya. Un exemple és el vot de la vila d’Arenys de 1586-1590 que es va començar a fer després de l’episodi de pesta que va assotar el poble, o les Festes de Sant Roc de Barcelona de la plaça Nova que es remunten al 1589 també associat a la superació d’un episodi de pesta, o també a Hospitalet de Llobregat. També, actualment hi ha moltes festes com les d’Olot, Rubí, Vilagrassa associades amb aquest Sant i que deixen constància de la gran devoció catalana cap aquest Sant al s. XVI i XVII. Bibliografia: -Lluís Ferrer i Clarina: Santa Maria de Mataró. La parròquia. El temple (vol. I). Mataró: edición del Museu i Arxiu Històric Arxiprestal, 1968. - Ajuntament d'Arenys de Mar. - La Pesta a Santa Maria d'Arenys (lapestaarenys.cat) Altres brots de pesta a Mataró |