Processó extraordinària per a commemorar els 325 anys de l'arribada de les relíquies de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès està de festa.  Demà 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, recorden que fa 325 anys van arribar les relíquies de Sant Felix a la població. 

L'acte central serà la processó extraordinària on s'integren gairebé tots els balls de la Festa Major al que se sumaran 8 elements i balls representatius de Catalunya i que són elements festiu d'interès patrimonial o Bé Cultural d'Interès Nacional. 

En aquest sentit, participaran el Ball de Bastons de l'Arboç, la Mulassa de Reus, els Gegants Vells de Sant Roc,  el nan Cu-Cut i els capgrossos Vells de la Plaça Nova de Barcelona, els Cercolets i els Pastorets de Sitges, els Nanos Vells de Tarragona, el LLadrefaves  i la Gegantona de Valls i també la família Robafaves.

I com no, la processó la completaran els administradors de la Festa Major, la imatge de Sant Fèlix, els prohoms i la Banda de Música Municipals Madia Dolors Calvet. 

Les entitats vilafranquines etiqueten aquest acte com a únic, que serà retransmés en directe per  RTV Vilafranca. 

Actes processionals catalans amb figures, capgrossos, gegants i bèsties de foc. 

Processó de la Cinta de Tortosa, fa uns dies.

En el passat tenien una rellevància perquè representava el goig, la cultura i la participació popular que anava sempre al davant de la processó que coincidia amb les festes populars, patronals o alguna data de renom en la tradició cristiana. 

Avui dia, encara es manté aquesta tradició molt viva a multitud de pobles i ciutats de Catalunya on és també un símbol identitari i de poble, tot i que també s'ha anat transformant o desapareixent en d'altres. 

Aquesta participació es remunta a les processons del país a l'Edat Mitjana, tot i que es van desplaçar a partir del s. XIV i consolidar-se a partir del s. XV.  

Celebració del Corpus de Barcelona, coneguda antigament com la festa de les festes.

De manera molt resumida hi havia les processons de Corpus a moltes poblacions, però amb especial rellevància a Barcelona, Tarragona i Sitges on participaven els nans, capgrosos, gegants, mulasses i l'àliga.  I com no, la més coneguda com és la Patum de Berga amb figures pròpies com els plens, gegants, nans vells i nous, macers o les guites. 

Inici seguici popular de Corpus de Barcelona.

També van impulsar-se a les processons patronals en la seva diada amb algunes referències a Santa Tecla de Tarragona, Sant Narcís de Girona que a més sumava cercaviles, castells i espectacles, la Mercè de Barcelona, Sant Pere de Reus...

Aquesta tradició patronal també es va traslladar a les processons dedicades a les maresdedéu trobades, o maresdedéu perdudes o altres diades dedicades a Mare de Déu. Hi ha encara constància la de la Mare de Déu de les Neus de Vilanova i la Geltrú,   majors).

Moment de la sortida de Santa Tecla.

Però no sempre ha estat així. Avui día es coneixen alguns models processionals amb participació de seguici festiu, d'altres que s'han separat com es podria dir el cas de Mataró. I es podria parlar d'un moment de reconeixement i consolidació del patrimoni cultural i inmaterial català  d'aquestes festes, celebracions com les Figures.  

Al segle XVII es va censuar parcialment la participació en molts actes i van tenir un gran impuls durant la Reinaxença catalana on es van recuperar molts altes i figures oblidades. Ara bé, durant el Franquisme en alguns municipis es van arribar a transformar i fins i tot prohibir. 

Moment de Santa Tecla.

Relíquies i Sants a Catalunya. 

Relíquies de Sant Desideri a Santa Maria de Mataró.

Les processons de relíquies de Mataró abans i ara

Processó de les relíquies de les Santes 2025.

Les Santes de Mataró van arribar en processó des de Sant Cugat a Mataró. Van fer nit fora de muralles i encara avui dia es conserva la seva placa història a la cantonada del carrer de Santa Teresa amb el Camí Ral de la Mercè. 

Poc a poc, va crèixer després de la votació popular el culte a Santa Juliana i Semproniana i la seva festa era el dia 27 de juliol. 

Amb el temps, els oficis van agafar una gran participació popular gràcies a la missa cantada de Mossèn Blanch que encara es manté viva avui dia i tot el que envoltava amb la festa major. 

A la processó de les Santes es van sumar l'Àliga, com a símbol cívil de la ciutat, els aligons i també els gegants de la ciutat. 

La processó de les reliquies de Les Santes es feia per la tarda amb gran engalanaments, preveres, participació de gremis i confraries i tot el seguici festiu local que obria la processó, entre ells la família Robafaves. 

La família Robafaves davant de Santa Maria.

Amb la transició la festa de les Santes es va anar transformar fins el model que es coneix avui dia.  Un dels actes que és La Passada que es fa el día 27 a la tarda, recorda el recorregut d'aquella processó, però sense les relíquies. 

Amb l'impuls popular la part litúrgica es va centrar a la Basílica de Santa María i només es posaven les relíquies a l'altar durant la misa. 

Ara fa una vintena d'anys es va començar amb una processó que només sortia fer un homenatge a la ciutat on es portaven les relíquies i el seguici festiu i el poble feia un petit acte de ball de l'Àliga i actuació dels capgrossos, o també anada de coloms i s'inicia va el retorn cap a l'Ajuntament.  Poc a poc, es va anar fent la volta a la Basílica en una molt breu processó on es van incorporar els estendards antics de la ciutat.  Cada any es convidava a una entitat a portar-les. 

Processó 2024.

Aquest 2025 van portar les relíquies persones joves i va tenir una rebuda per part de les figures.  Un model en transformació any rere any, però que conserva l'essència del passat i el dia on surten les relíquies. 

Pilar dels Capgrossos davant de Santa Maria.

L'Àliga de Mataró davant les relíquies.

La família Robafaves amb les catifes de flors de Corpus

-----

La nostra confraria participa any rere any, com d'altres de la ciutat  en els actes de les Santes de Mataró.  

Molt més a: