Sant Galderic de la Basílica de Santa Maria de Mataró

Festes de Sant Galderic a Mataró

Gràcies a la iniciativa popular i d'entitats com l'Associació agrícola de les Cinc Sènies des fa temps se celebra la fira de la pagesia i també l'esdeveniment per posar de relleu el treball i el respecte a la terra amb tot ple d'esdeveniments com és l'anomenat Festival 2Terços.

També hi ha activitats familiars, mostra d'elements de la pagesia i el dia 16 fan una missa a l'ermita de Sant Simó, on hi ha una imatge del Sant.

I no només a Mataró, l'Empordà, els municipis al voltant de Girona i Perpinyà organitzen festivals i aplecs populars per Sant Galderic.

Qui va ser Sant Galderic?

Segons la historiografia, Galderic era un pagès nascut al Rosselló a l'any 820, a la Catalunya Nord. S'ha escrit que era un home senzill, de la terra, un pagès molt orador i treballador i dedicava molt de temps a la natura i a la seva fe.

Es va convertir en Sant protector dels pagesos catalans per la seva santedat, ja que es diu no treballava mai en diumenge i que Déu li multiplicava el treball perquè fos fidel. Se li van atribuir miracles relacionats amb la millora de les collites i la pluja. Va morir el 16 d'octubre de l'any 900 a Sant Martí del Canigó.

Fresc dedicat als sants protectors de la terra i la pagesia. Sant Medir, Sant Isidre i Sant Galderic.

Sant Galderic patró dels pagesos catalans

Va ser patró dels pagesos durant segles. Felip V va imposar - entre moltes altres prohibicions a Catalunya pel suport a la Casa d'Àustria durant la Guerra de Successió- a Sant Isidre que va ser canonitzat el 1622. Que era també un Sant protector de la pagesia de Madrid i Castellà. Va imposar un únic Sant a la pagesia de tota la marca hispànica i on imperava la monarquia borbònica. Malgrat això i ser relegat oficialment, la rellevància popular de Sant Galderic es va mantenir en famílies de l'Empordà, el Vallès, a tot el Rosselló i també al Maresme qui van mantenir durant 300 anys la seva veneració i simbolisme.

La Renaixença Catalana i la recuperació de les festes populars al s.XX el va tornar a posar de rellevància a Catalunya.

Joan Amades i les llegendes de Sant Galderic

L'hagiografia són les històries que se li atribueixen popularment als sants i la seva vida. En el cas de Sant Galderic, diu Joan amades, corria una llegenda que Sant Pere li va demanar un temps fer-se càrrec de les portes del cel per baixar a la terra i visitar Barcelona.

Mentre Sant Galderic estava fora Catalunya va començar a partir moltes sequeres, epidèmies que afectaven els conreus i greus problemes de salut de la gent del camp. Va intercedir davant Déu i va venir un temps d'esperança, bona salut i temps de pluges.

Imatge de la capella a la pagesia de la Basílica de Santa María de Mataró.

El retaule de la pagesia i la terra a Santa María.

De fet, és una pintura mural on hi ha Sant Isidre al Centre però va acompanyat per Sant Galderic i per Sant Medir. La pintura moral relaciona els fets de la vida de Sant Isidre

Tant Sant Galderic com Sant Medir van ser dos sants relacionats amb la pagesia. Ara bé, Sant Medir va ser un màrtir cristià que conreava les seves terres a Colleserola i vivia entre Sant Cugat i Barcelona. Va ser decapitat pels romans.

A la part de sota hi ha unes imatges de Sant Lluís, rei de França que a Catalunya s'ha relacionat com a bon gestor i patró dels bons governants i Santa Isabel d'Aragó, relacionada com a mediadora en conflictes polítics i familiars.

Antic retaule de Sant Isidre a Santa Maria.

Segons algunes fonts, l'actual capella de Sant Josep, tenia un retaule neoclàssic dedicat a Sant Isidre, que es va destruir al 1936.

Després Josep Puig i Cadafalch va dissenyar l'actual capella de Sant Josep i es va traslladar a la nau central en una capella el grup dedicat a Sant Isidre, però amb la presència també de Sant Galderic i Sant Medir.

Iconografia

Popularment, se'l representa amb una aixada, falç, agullada o eines de la pagesia catalana, acompanyats amb espigues o fruits de la terra. Algun cop porta un rosari o un llibre ( no porta bous, tot i que en algun poble s'ha posat, però és influència castellana).